FITCarrer Vila-real 2022

La Quadrilla Vitamina, quatre joves amb ganes de canviar les coses han construït una màquina del temps domèstica amb la qual poder viatjar de l’any 2227 al 2030, amb l’objectiu de rescatar les últimes llavoretes de tomaques, taronges, encisams... i així recuperar l’horta desapareguda fa un centenar d’anys. El viatge no serà senzill, ja que la màquina del temps, pararà en diferents anys per a nodrir-se d’energia, proporcionada pel públic que participa en l’acció, per a superar proves i resoldre enigmes. I com no podia ser d’una altra manera, al final... tot s’acaba i tornem a començar.

Ploga, neve o pedregue... per a Martina sempre pot ser un bon dia. Martina ve hui a demostrar-nos que qui somia i obri bé els ulls pot veure un món de possibilitats infinites. Un espectacle de clown per a persones amb ganes de passar-ho bé de totes les edats. (Que s’abstinguen les avorrides, tramposes i les que no tinguen ganes de jugar o imaginar). Si no hem vingut a jugar, a què dimonis hem vingut?

Un candidat polític pateix un brot de pànic escènic en plena precampanya quan totes les travesses el donen com a clar favorit. El partit, en complicitat amb el públic —suposats afiliats durant la funció— buscaran una solució impossible o quasi impossible...

Quatre dones i un espai buit. Buit, però minat d’obstacles i fronteres invisibles, d’odis irracionals i prejudicis. Elles van haver de deixar la seua terra d’origen i, ara, el país d’arribada les rebutja. Elles el transiten buscant el seu lloc. Un lloc on poder viure, on romandre, on arrelar, on poder ser. Un lloc al qual poder denominar “llar”. Només demanen això. I lluitaran per a aconseguir-ho.

Dos personatges dins d’un abocador... un viatge tendre i divertit per a transformar la nostra herència. I tu, quina herència vols deixar? Herència és un espectacle, sense text, que convida a la reflexió sobre el món en què vivim i que volem deixar.

Espectacle de carrer itinerant on el moviment, el ritme i la percussió generen dinàmiques de llum i color a temps real. El resultat de fusionar la força del timbal i les noves tecnologies dona pas a una maduresa inusual i un punt d’inflexió en la creació de la companyia.

Volades és un mosaic de vides des dels balcons. Una comèdia de carrer amb la mirada dislocada cap un imaginari comú, mental i emocional, a través de la relació de veïnat, amb un clar objectiu de coralitat i al voltant del que ha suposat l’ús dels balcons i el carrer, en els barris populars, durant els mesos de confinament.

Consuelo i Socorro acompanyen el seu públic a un viatge de sanació, superació i renaixement personal. Es fan dir Les Couchers i amb la seua empresa d’assessorament ajuden a trobar la felicitat i la pau interior. Saben que el seu públic ha sigut devastat per una successió de colps de la vida. Amb la seua fórmula curativa —una mescla entre la postmodernitat i la més antiga tradició— mostren, en clau d’humor, les eines necessàries per a aconseguir una vida plena.

Els rellotges tenen vida interior? 

Una explosió de colors.

En una casa miserable, una parella viu la seua penosa rutina. 

Vertical naix de la idea de transmetre a través del moviment i el so, la bellesa que s’amaga a la ciutat de Barcelona. 

Save the Temazo és una ONG internacional que lluita per rescatar el valor emocional de la música, investigant les connexions musicals i sonores que existeixen en el món i la seua influència en l’àmbit social, cultural i artístic. 

Col·lisió, fricció, percussió. Hi ha diverses maneres d’obtenir foc: el xoc dels tambors produeix espurnes, una calor que es transmet, un gran remolí de colors, aromes, ritmes, llum i foc. 

Partint de llocs mitològics i filosòfics, i explorant el personatge d’Albano Beirão, Rui Paixão qüestiona el seu lloc com a pallasso, però també el de l’audiència com a audiència i, eventualment, també com a pallasso. Tots tenim noció (i por) del ridícul, però tal vegada és possible trobar motius per a riure en la incomoditat. Desvestir-se, no posar-se la màscara. 

Quasi 20 anys han passat des del dia en què Pedrín es va transformar davant de tot el seu barri en Divina Pedrea. Tot hauria sigut perfecte, o quasi, si el seu pare no hi haguera estat present. 

Una barca unflable, en mig d’un desert que abans era mar, és la llar de les nostres protagonistes. Atrapades en una sequera terrible, esperen heretar la pluja que les farà navegar cap a un demà millor. I en l’espera, la vida. Una vida quotidiana dins d’un món totalment absurd. Però i si allò que esperem mai arriba? I si res és el que sembla ser? 

Un personatge atrapat des de la infància per l’efecte giroscòpic de la seua trompa. Un viatge d’embolics i girs que ens transporta al joc, un dels estats més importants de la vida. 

Pols és una peça breu de carrer per a tots els públics, tot un soliloqui sobre la personalitat. Un espectacle que apropa el públic a la dansa contemporània i a la normalització de les diferents identitats i, en aquesta ocasió, amb el privilegi de gaudir de la dansa de Pepa Cases amb la música en directe de la pianista i compositora Clara Peya. Un espectacle únic que fa reflexionar a qui mira però sobretot a qui jutja.

A semblança del fum, el circ penetra per totes les portes, finestres i clevills del panorama escènic. En aquest cas ocupa els espais buits entre els faristols i les cadires dels músics d’una banda municipal. 

En un espai obert, tres pals, algunes cadires desordenades i un parell d’instruments musicals. Cinc amics inseparables es retroben després d’algun temps. Van arribant d’un a un, es miren als ulls, somriuen, les línies del mapa de les seues vides els porten avui a aquest lloc, són els mateixos de sempre malgrat el temps. La música envaeix l’espai, el moviment, la complicitat. Els tres pals en l’escena donen vida a aquesta simple trobada on l’humor, l’amistat i l’amor es compten tant en el pla horitzontal com en el vertical.

La situació que estem vivint actualment ens ha fet plantejar-nos la pregunta següent: què seria de nosaltres en un futur on no tinguérem suficient aire respirable per a tots?

A la conquesta de Europa

El Premi Ramón Batalla va nàixer l’any 2012 amb la intenció de reconéixer aquelles persones, institucions, associacions o empreses que s’han caracteritzat per la seua labor d’estudi, investigació, documentació o difusió de les arts als espais públics. El Premi du el nom de Ramón Batalla en memòria d’un actor d’extraordinari carisma, molt estimat pels companys de professió, que va desenvolupar gran part de la seua trajectòria en companyies professionals de teatre de carrer de Vila-real i que ens va deixar prematurament. Amb la de 2022, són deu les edicions del premi celebrades amb el palmarés següent: 

L’espai Mou-te! és un punt de trobada on les persones amb mobilitat reduïda rebran l’ajuda necessària per part de voluntaris de la Creu Roja i d’Acudim perquè puguen gaudir dels espectacles amb total garantia.