FITCarrer Vila-real 2019

“ISLA” parteix del somni i de l'al·lucinació de tres personatges nàufrags que es troben sols i que es necessitaran els uns als altres per a refer la seua història. Aquests personatges crearan situacions inversemblants i triaran estratègies d'allò més rocambolesques per a superar els límits de la seua illa.

Una història que ens farà reflexionar sobre la idoneïtat de refugiar-se en la mar o sotsobrar en una illa. Basat en un treball de cos i moviment. Les eines més circenses, com l'acrobàcia i el pal xinés, s'integren com a llenguatge escènic dins de l'espectacle.

#MoneyForFree és una intervenció urbana político-poètica duta a terme per l’artista noruec John Fisherman, que ha sigut nomenada com a millor espectacle en arts de carrer 2018 pels premis de la crítica.

A s'ombra parla de les experiències dels dos personatges protagonistes. Aquests dos individus viuen en un món fora del temps i en un viatge perpetu que els té condemnats a la vida errant. Es traslladen d'un lloc a un altre carregant amb el seu univers. Habiten l'espai buit, aprofiten l'oportunitat de viure i jugar amb el que la vida els ofereix. Transiten en el sentir i experimentar; estímul resposta; sentiments primaris i bàsics. És en aquest escenari on es desvetllen els més emocionants, sorprenents, curiosos, extravagants i excèntrics fets, situacions, accions, etc. Sempre amb el llenguatge del circ com a protagonista.

Ella, des de fa poc, és cega. Ha de redescobrir tots els camins del seu quotidià, iguals però ara tan diferents.
Ell, des de fa temps, pateix de l'esquena. Recorrerà a tot el seu enginy i tendresa per a animar-la a viure plenament de nou.
La porta a un banc que va ser l'escenografia del seu primer sol...

Un espectacle de carrer per a tots els públics. Per a somiar en grup, perquè la història de Jule, una inquilina que es resisteix a abandonar l’edifici mig desmantellat on viu, està feta amb la matèria de les il·lusions. A més, hi circulen altres personatges, com el vigilant d’obra que imagina despert i busca un clan, o la néta que s’oblidà del seu i ja no té quimeres. Un encreuament d’històries amb humor i fantasia que tracta de les relacions familiars i la recerca dels desitjos. Jule és dona i, també, és acció i participació activa del públic.

Es emoción, energía, diversión... Un ambiente mágico con esculturas humanas de diferentes formas geométricas iluminadas creando un fuerte impacto visual. Espectáculo de marionetas gigantes, música, efectos de iluminación sincronizados con los ritmos y las coreografías donde el público es parte de la diversión.

La guerra obliga un grup de persones a migrar, desplaçar-se a un altre lloc, abandonar tot el que, fins llavors, ha sigut la seua vida. Ja no queda res més que construir un destí, aventurar-se a la mar i, des d’aquest precís instant, començar a oblidar. Inventar-ho tot, de nou; un nom, una identitat, unes raons i, en definitiva, un sentit per a l’àrdua tasca de viure en aquesta vella i cansada Europa. Tan major, que no es recorda de quasi res. I, amb tanta por, que no obri les portes a ningú.

No són dos topmanta, no!! tampoc dos firaires de mercat ambulant… Són dos còmics liquidant tot el seu attrezzo. Que per què? no és difícil endevinar-ho.

I si omplim, de nou, de contingut, la paraula llibertat? I si hi pensem, ballem damunt, cacem el fum, canviem de rumb, cridem mil veus la paraula llibertat? I si hi ha música rere el soroll dels qui han venut la llibertat? I si, ara i aquí, tu que callaves, ara tens veu? I si escoltem el so del no, el so del sí, el so del però? I si vens ací amb nosaltres a construir la llibertat?

El Niu / Le Nid (60 min):

Seu-te! és un espectacle de circ per a grans i xicotets, que a través d'un objecte quotidià (les cadires), conta una bella història, apostant per la innovació i l'ús de nous llenguatges en la creació, sense abandonar la tradició i l'arrelament. La companyia Acrobàcia Mínima aconsegueix amb aquest, el seu primer espectacle, crear un commovedor conjunt circense que juga amb l'humor, l'harmonia i la tendresa.

T'imagines un tanc perseguint un pallasso en ple carrer?

Xa! Teatre presenten un work in progress sobre com de vegades la burocràcia, lluny de complir la seua funció original de facilitar l'organització i realització de tota mena d'assumptes, es converteix en un mur insalvable que ens impedeix aconseguir allò que necessitem urgentment, ja siga una ajuda per a sobreviure, un permís per a visitar un ésser estimat o el requisit per a iniciar el projecte de la teua vida.

Tanque els llavis, els ulls. Escolte la llum, el vent, l'aire que respire. Adeu paraula, benvingut cos que pronuncia i vocalitza els meus desitjos. Blanc, pur, net i nu. Viure més a poc a poc, assossegat i desaparéixer sense deixar cap rastre.

En una dimensió entre vius i morts, un espai entre el purgatori i els llimbs, s'inicia un viatge per un univers imaginari inspirat en la mort, una de les grans qüestions de la humanitat, culpable d'estimular la imaginació de l'home en la creació d'universos paral·lels unificant els vius sota una mateixa fi, on en la seua imparcialitat es dissolen el que és real i ficcional, la pèrdua de les certeses de la realitat i la trobada entre la semblança i la diferència.

Saturnino és un personatge excèntric, tendre, poètic, espavilat i molt orgullós del seu treball. Té una sola i única missió en el seu cap, presentar al públic la seua nova creació: l’Orgatong. Què és un Orgatong? Un orgue fet amb tubs que Saturnino fa sonar amb unes xancletes de platja. I per arribar a realitzar el seu objectiu es farà passar per un gran director d’orquestra. Com a bon director d’orquestra intenta ser correcte, precís i molt respectuós amb els protocols. Saturnino intentarà no perdre mai els papers i mantenir la calma en tot moment, però una invitada sorpresa, una mosca, l’impedeix de fer la presentació de l’Orgatong com ell hi havia previst. Tot un viatge d’emocions alimentat per la música de l’Orgatong, la passió per mostrar la seua nova creació i les estratagemes per fer fora la mosca i mantenir el seu objectiu en tot moment.

Áureo és bellesa, harmonia i plasticitat i, alhora risc, tensió i impacte. Acrobàcies d'un alt nivell tècnic s'executen en un espai en el qual les relacions entre objectes i persones van ser calculades amb precisió i  argument.

El projecte XX inclou tres accions performatives diferents que es poden presentar en un mateix dia o en dies diferents. S’hi reflexiona sobre alguns aspectes micromasclistes que tenen lloc en la nostra societat patriarcal. Des de l’humor i la tragèdia, es reflexiona sobre la moda, les floretes o les dones florera.

Està demostrat que les arts escèniques milloren l’estat d’ànim i l’autoestima de les persones que gaudeixen freqüentment d’espectacles d’arts escèniques i és que hi ha estudis que asseguren la seua repercussió positiva sobre la qualitat de vida de les persones, no només per la seua contribució al benestar i desenvolupament de les habilitats comunicatives, sinó, fins i tot, per prevenir malalties cardiovasculars i emocionals, però... i les arts de carrer? Tenen el mateix impacte pel fet de portar les arts escèniques als espais públics? Són els espectadors conscients d’aquests beneficis? I la resta de la societat rep l’impacte de les arts de carrer en altres tessitures? Tenim consciència de l’impacte que oferim els artistes d’arts de carrer?

Visitants naix el 1989 i ocupa l'espai públic i els teatres en un moment de gran efervescència escènica i poques infraestructures dedicades a aquesta. Des d'aleshores, la companyia explora llenguatges diferents i incorpora altres disciplines al teatre. La pirotècnia, les tècniques de circ, la dansa, la música, les noves tecnologies i noves dramatúrgies es van afegint a poc a poc a les creacions.

Pau Llacuna - "Festivals i Territori"

Exposició fotogràfica amb imatges que transiten pels trenta anys de creació per a l'espai públic de VISITANTS.